Inventari de fronteres

Els viatges, el fet d’estar constantment en una vida de dues realitats, entre dues cultures i dues llengües, o tres, la distància en quilòmetres i la distància mental que el separen del seu lloc d’origen, les pèrdues, les dels amics i les de vides compartides, els autors que han marcat una formació, tots aquests elements conflueixen en el darrer llibre de Xavier Farré, després d’haver iniciat, des d’Inventari de fronteres i, especialment, des de La disfressa dels arbres, la via de l’estranyesa, de saber-se en un lloc i a la vegada ser conscient que un no en forma part, ja que qualsevol espai i qualsevol moment esdevenen imaginaris i reals a la vegada. Per això, el llenguatge en la seva poesia expressa la intensificació d’allò que és estrany. La llengua també esdevé estranya, tot i ser, o potser perquè és, l’únic element a què agafar-se en l’existència, l’element que li dóna sentit i pot anar construint-la.